Antaŭ ol

Quan la preposició antaŭ introdueix un infinitiu o una subordinada, ha d'anar seguida de la conjunció ol:

• Pripensu antaŭ ol decidi. – Pensa-hi abans de decidir.
• Li ordigis sian ĉambron antaŭ ol lia patrino venis. – Va endreçar la seva habitació abans que vingués sa mare.

D'altra banda, la preposició post no pot precedir mai un infinitiu. Per a indicar que algú va fer una cosa abans d'una altra, s'utilitza el gerundi pretèrit -inte:

• Tagmanĝinte, mi reiris al la laborejo. – Després de dinar (literalment: havent dinat), vaig tornar a la feina.
• Reveninte hejmen, telefonu al ŝi. – Quan tornis a casa / Després de tornar a casa (lit.: havent tornat a casa), telefona-li.
• Li sendis la leteron skribinte ĝin. – Va enviar la carta després d'escriure-la (lit.: havent-la escrit).
• Ili komencis labori post kiam la aliaj foriris. – Va començar a treballar després que els altres marxessin.

Anàlogament, es pot utilitzar el gerundi futur -onte en comptes d'antaŭ ol:

• Malfermonte la pordon, li subite turniĝis. – Abans d'obrir la porta / A punt d'obrir la porta / Quan anava a obrir la porta, es va girar de cop.

Ju… des…

Es combinen amb pli i/o malpli per a enllaçar dues frases en relació proporcional:

• Ju pli, des pli. – Quant/com més, (tant) més
• Ju pli longe, des pli bone. – Quant més duri, (tant) millor
• Ju pli da suno, des pli da sano. – Com més sol, més salut
• Ju pli oni laboras, des malpli oni dormas. – Quant més es treballa, menys es dorm

Ajn

Expressa indefinició o generalitat, va darrere dels correlatius indefinits i es tradueix en català per "qualsevol":

• iu ajn – un qualsevol, sigui qui/quina sigui...
• io ajn – qualsevol cosa, sigui el que sigui...
• iam ajn – quan sigui, en qualsevol moment, no importa quan...
• iom ajn – una quantitat qualsevol
• ie ajn – a qualsevol lloc, sigui on sigui...
• iel ajn – De qualsevol manera, sigui com sigui, tan se val com...

També es pot afegir als correlatius interrogatius/relatius (començats amb K-), que llavors poden introduir una subordinada.

• Kie ajn li troviĝas, li memoras pri vi. – Es trobi on es trobi / Sigui allà on sigui, (ell) s'enrecorda de tu.
• Kiom ajn mi provas, mi ne sukcesas. – Per molt que provi, no me'n surto.
• Kiu ajn rigardos vin, tiu pensos ke vi estas la ĉefo. – Qualsevol que et miri pensarà que ets l'amo.

També es pot adjectivar com si fos una arrel:

• ajna – qualsevol

Krom

Aquesta conjunció destaca qualsevol cosa que es considera a part de la resta de l'oració, de manera que pot indicar tant inclusió com exclusió, depenent de si el sentit implícit de l'oració és negatiu o positiu, respectivament.

• Ne ekzistas Dio krom Mi. – No hi ha cap Déu llevat de mi.
• La tuta teksto estas ĝusta, krom unu frazo. – Tot el text és correcte, excepte una frase.
• Ion ajn li atendis, krom homa voĉo. – S'esperava qualsevol cosa menys una veu humana.
• Tie estis ĉiuj miaj fratoj krom Petro. – Hi havia tots els meus germans, excepte en Pere.
• Krom Marko restis ĉe la patrino du liaj pli junaj fratoj. – A banda d'en Marc, van restar amb la mare els seus dos germans petits (els germans grans van marxar).
• Ĉu vi provis jam ian alian laboron krom tiu? – Que has provat ja cap altra feina a més d'aquesta?

Per a evitar confusions, hom sol reforçar la coincidència de sentit entre la frase subordinada i la principal amb un ankaŭ, tant si el sentit és positiu com negatiu:

• Krom Petro, venis ankaŭ Karlo. – A més d'en Pere, ha vingut també en Carles.
• Krom la polico, ankaŭ mia propra familio ne kredas min. – A més de la policia, tampoc la meva família no em creu.

Krom pot introduir un infinitiu:

• Mi faros nenion, krom dormi hejme. – No faré res, excepte dormir a casa.

Si el verb en infinitiu és el mateix de la frase principal, es pot elidir:

• Krom (ami) sian amikinon Maja, Marko amas ankaŭ Anan. – A més de la seva amiga Maia, en Marc també s'estima l'Anna.

Amb tio, també pot introduir una frase subordinada amb ke:

• Li timas paroli kun la doktoro krom tio, ke liaj gepatroj ne volas. – Té por de parlar amb el doctor a banda del fet que els seus pares no volen.

Finalment, se'n poden fer derivats com si fos una arrel:

• kroma – addicional, extra
• krome – a més a més, a banda

Prefix dis-

Indica dispersió, desunió, divisió, separació:

• disdoni – repartir, distribuir (donar a diverses persones)
• disiĝi – Separar-se
• disigi – Separar
• diskonigi – Divulgar

També es pot utilitzar com a arrel:

• disa – espars, dispers
• dise – dispersament, en totes direccions

Verb peti

Aquest verb admet règims diversos, però la preposició al mai no pot introduir la persona que rep la petició:

• Mi petas kafon de vi. – Et demano cafè.
• Mi petas vin, ke vi donu kafon al mi. – Et demano que em donis cafè.
• Mi petas vin doni kafon al mi. – Et demano que em donis cafè.

Substantiu + infinitiu

Quan depèn d'un substantiu, l'infinitiu no requereix cap preposició per a enllaçar-s'hi:

• la provo kapti la grafinon – l'intent de segrestar la comtessa
• la ĝojo ami – la joia d'estimar
• la timo morti – la por de morir, la por de la mort
• la devo lerni – el deure d'aprendre
• la feliĉo dormi kun la amato – la felicitat de dormir amb l'ésser estimat

Complement agent

El complement agent de la veu passiva s'enllaça a l'oració amb la preposició de, no pas amb per:

• La grafino estas kaptita de la teroristoj. – La comtessa ha estat segrestada pels terroristes.

D'altra banda, quan el verb es converteix en un substantiu, hi ha ambigüitat amb l'antic complement directe, que també hi queda enllaçat amb de:

• la kapto de la grafino de la teroristoj – el segrest de la comtessa pels terroristes

Això s'evita amb l'adverbi derivat fare:

• la kapto de la grafino fare de la teroristoj – el segrest de la comtessa per part dels terroristes

Kvazaŭ

Significa "com si, com si fos, com" i serveix per a fer comparacions fictícies, mentre que per a indicar igualtat o identitat o fer comparacions efectives s'utilitza kiel):

• Johano amas Markon kiel patro. – En Joan s'estima en Marc com a pare (són realment pare i fill).
• Johano amas Markon kvazaŭ patro. – En Joan s'estima en Marc com un pare.
• Vi aspektas kvazaŭ vi vidis fantomon. – Sembla que haguessis vist un fantasma.
• Ŝi kuris al li, kvazaŭ ŝi volus lin kisi. – Ella va córrer cap a ell, com si li volgués fer un petó.

Numerals

1) Els numerals col·lectius es formen amb el sufix -OP. Aquest sufix de vegades es pot elidir en els substantius:

• duopo, duo – parella, duet, duo
• triopo, trio – tercet, trio, triumvirat, trilogia
• kvaropo – quartet
• kvinopo – quintet
• dekopo, deko – desena
• dekduopo, dekduo – dotzena

D'aquest sufix es poden derivar adjectius i adverbis de sentit distributiu:

• duope – en parelles, de dos en dos
• triopa – triple, tripartit
• kvinope – en grups de cinc, de cinc en cinc

2) Els múltiples es formen amb el sufix -OBL, igualment susceptible d'esdevenir adjectiu o adverbi:

• duoblo – El doble
• kvaroblo – El quádruple
• duobla vido - Doble visió
• Ŝi saltas trioble pli alte. - (Ella) Salta tres vegades més alt.

Aquest sufix també s'utilitza per a llegir multiplicacions:

• Kvinoble ses estas tridek. – Sis per cinc fan trenta.