Sufix -anto

A partir d'arrels verbals, serveix per a derivar un substantiu amb el significat "el qui fa 'X'".

• vojaĝanto – viatger
• lernanto – aprenent, alumne, estudiant (d'escola primària o secundària)
• amanto – amant
• leganto – lector
• loĝanto – habitant
• kuranto – corredor

La diferència amb el sufix -isto és que aquest sol denotar el qui fa una cosa professionalment, no pas ocasionalment:

• parolisto – locutor
• parolanto – orador

Sufix -il-

Significa "allò que serveix per a", i indica instrument, aparell, utensili, mitjà; crea substantius derivats a partir d'arrels verbals:

• tranĉi – tallar
  • tranĉilo – ganivet
• manĝi – menjar
  • manĝilo – cobert
• flugi – volar
  • flugilo – ala
• aliĝi – apuntar-se, inscriure's
  • aliĝilo – formulari d'inscripció
• veturi – anar en vehicle
  • veturilo – vehicle

També es pot utilitzar com a arrel independent:

• ilo – Eina
• ilaro – Conjunt d'eines
• ilarujo – Caixa d'eines

Cal tenir en compte que no tots els noms d'utensili es deriven amb -il. Molts són arrels bàsiques: martelo (martell), broso (ribot, raspall), forko (forquilla)...

Esti + adverbi

L'esperanto utilitza un adverbi en -E quan el català faria servir un adjectiu, si acompanya el verb esti i el subjecte és un infinitiu o una oració subordinada amb ke:

• Estas bone scii tion. – Està bé / És bo saber això.
• Ne estas facile iri pli rapide ol nia ŝipo. – No és fàcil (literalment: fàcilment) anar més ràpid que el nostre vaixell.
• Estas necese decidi kion fari. – És necessari / Cal (lit.: És necessàriament) decidir què fer.
• Estas bedaŭrinde, ke vi ne diris la veron. – És una pena que no hagis dit la veritat (lit.: És llastimosament, que no has dit la veritat).
• Estas kompreneble, ke mi konas Pietron. – És clar que conec en Pietro (lit.: És comprensiblement, que conec en Pietro).

Un cas particular és aquesta construcció, en què no hi ha cap subjecte:

• Estas (mal)varme al mi. – Tinc fred/calor (lit: És fredament/calorosament per a mi).

Compareu amb aquesta:

• Mi estas varma. – Sóc/Estic calent.

"Necessitar"

Cal evitar confondre els verbs necesi i bezoni. El primer és intransitiu, significa "caldre" i es pot substituir per estas necese; el segon és transitiu i significa "necessitar":

• Necesas trinki akvon. – Cal beure aigua.
• Mi bezonas akvon. – Necessito aigua.

Composició

Allò que en català s'expressaria amb sintagmes preposicionals, en esperanto sovint es converteix en un adverbi o adjectiu compost:

• sen intereso / seninterese – sense interès
• sen koloro / senkolora – sense color, descolorit
• sen vortoj / senvorte – sense paraules
• en ĝusta tempo / ĝustatempe – al temps just
• ekster la vojo / ekstervoja – fora del camí

Edat

En esperanto hi ha quatre maneres de parlar de l'edat d'algú:

• Li havas tridek jarojn. – Té trenta anys.
• Li aĝas tridek jarojn. – Té trenta anys.
• Li estas tridekjaraĝa. – Té trenta anys.
• Li estas tridekjara. – Té trenta anys.

Temps pretèrits

Com ja vam veure, l'esperanto només té un temps pretèrit en -IS allà on en català en té molts. Normalment, amb aquest n'hi ha prou. Quan cal precisar, hi ha recursos alternatius.

-ad-

Aquest sufix de vegades s'empra per a fer descripcions en el passat quan el català utilitzaria el pretèrit imperfet:

• Centoj da homoj plenigis la placon. – Centenars de persones van omplir la plaça.
  • Centoj da homoj plenigadis la placon. – Centenars de persones omplien la plaça.

jam

Aquest adverbi de vegades equival a un pretèrit plusquamperfet:

• La junulino preskaŭ mortis – La jove gairebé va morir.
  • La junulino preskaŭ jam mortis. – La jove gairebé havia mort.

Temps i discurs indirecte

Ja vam veure que el volitiu es pot utilitzar per a parlar de coses passades:

• Mi skribis al li, ke li ne venu. – Li vaig escriure que no vingués (lit.: que no vingui).
• Ili proponis, ke ni laboru kune. – Ens van proposar que treballéssim junts (lit.: que treballem).

També vam veure que en esperanto el condicional mai no substitueix el futur en frases subordinades, tot i que el verb principal estigui en pretèrit:

• Mi pensis, ke ili venos. – Vaig pensar que vindrien (lit.: que vindran).

Semblantment, les frases subordinades amb ke introduïdes per verbs de percepció, parla i pensament poden anar en present encara que el verb principal vagi en passat. És com si hi hagués cometes i reproduíssim literalment allò que es va dir o pensar en aquell moment:

• Oni facile povis ekscii, ke li estas gondolisto. – Hom podia veure fàcilment que era (lit.: que és) un gondoler.