6. Maja

Volitiu

L'esperanto no té mode subjuntiu. El mode volitiu en -U fa la funció tant de subjuntiu com d'imperatiu. S'utilitza:

A) Quan el verb principal expressa, directament o indirectament, ordre, desig, voluntat, mandat, prec, permís, prohibició, consell, encàrrec.

  • Mi deziras, ke vi lernu. – Desitjo que aprenguis
  • La patro avertas, ke mi ne iru tien. – El pare adverteix que no hi vagi
  • Estas grave, ke vi iru tien. – És important que hi vagis

B) Després de por ke ('perquè' no causal sinó final, equivalent a 'a fi que', 'per tal que' i similars):

  • Mi eliras, por ke vi legu trankvile. – Surto perquè llegeixis tranquil·lament

En la resta de casos s'utilitza l'indicatiu, ja que es tracta de fets reals:

  • Plaĉas al mi, ke vi ĉiam diras la veron. – M'agrada que sempre diguis la veritat.

El volitiu es pot utilitzar també per parlar de coses passades, mentre siguin desigs:

  • Mi skribis al li, ke li ne venu. – Li vaig escriure que no vingués.
  • Ili proponis, ke ni laboru kune. – Ens van proposar que treballéssim junts.

Preposició antaŭ

A més de significar "abans", pot equivaldre al verb català "fa" quan introdueix la durada del temps transcorregut des d'un moment en el passat:

  • Ili alvenis antaŭ tri horoj. – Han arribat fa tres hores.

Cal remarcar que en esperanto no cal cap ke tot i que el temps vagi abans del verb:

  • Antaŭ tri horoj ili alvenis. – Fa tres hores que han arribat.

Preposició je

És una preposició comodí o indeterminada que enllaça paraules quan el sentit de la relació no es correspon clarament amb el significat propi de cap altra preposició:

  • plena je kafo – ple de cafè
  • graveda je ĝemeloj – embarassada de bessons
  • abunda je ŝtonoj – abundós de pedres, ric en pedres
  • vundita je la dekstra mano – ferit a la mà dreta
  • malsana je la stomako – malalt de l'estómac
  • feliĉa je monludo – afortunat en el joc
  • kapabla je ĉio – capaç de tot

Un ús típic d'aquesta preposició és per a parlar d'hores; llavors es tradueix per "a":

  • Je kioma horo vi venos? – A quina hora vindràs?
  • (Mi venos) je la oka (horo). - (Vindré) a les vuit.

Altres exemples:

  • Je via sano! – A la teva salut!
  • Je la fino – Al final

Verb + infinitiu

L'infinitiu, quan depèn d'un altre verb, no requereix cap preposició que l'enllaci:

  • Karlo povas veni vidi min. – En Carles pot venir a veure'm.
  • Mi ĝojas vidi vin. – M'alegro de veure't.
  • Ili finis labori. – Han acabat de treballar.
  • Paŭlo instruos vin paroli bone. – En Pau t'ensenyarà a parlar bé.
  • La instruisto helpis ilin skribi la leteron. – El professor els ha ajudat a escriure la carta.

L'excepció principal és la preposició por:

  • La doktoro venis je la naŭa horo por helpi al Maja. – El doctor va venir a les nou per a ajudar la Maia.

Numerals partitius

Les fraccions es deriven dels numerals cardinals mitjançant el sufix -ON, que pot produir tant substantius com adjectius o adverbis:

  • duono – la meitat
  • duona – mig/mitja
  • duone – a mitges
  • triono – un terç
  • kvarono – un quart (la quarta part)
  • Estas la sesa kaj duono. – Són les sis i mitja / dos quarts de set.
  • Estas la oka kaj tri kvaronoj. – Són tres quarts de nou.

Aquest sufix també s'utilitza per a llegir divisions:

  • Dek du kvaronoj estas tri. – Dotze entre quatre fan tres (12/4 = 3).

Adverbis de temps

La terminació -E no sols serveix per a derivar adverbis de manera a partir d'adjectius. També pot formar adverbis de temps a partir de substantius:

  • mateno – matí

    • matene – al matí (alternativament: en la mateno)
  • vespero – vespre

    • vespere – al vespre (alternativament: en la vespero)
  • semajno – setmana

    • semajne – a la setmana, setmanalment
  • dimanĉo – diumenge

    • dimanĉe – (el) diumenge
  • Oktobro – Octubre

    • oktobre – a l'Octubre
  • vintro – hivern

    • vintre – a l'hivern

Hi ha també el cas especial de hejme (a casa), que és dels pocs en què -e pot referir-se no a una manera o un temps sinó a un lloc, de manera que admet l'acusatiu de direcció (hejmen: a casa, cap a casa).

Acusatiu de temps

A més de marcar l'objecte directe o d'indicar direcció, l'acusatiu també serveix per a indicar un període, una durada o una repetició en el temps. En aquests casos, l'oració pot tenir dos acusatius, un d'objecte directe i un altre de temps:

  • Unu semajnon restu hejme. – Queda't a casa una setmana.
  • La lastan klason ili faris multajn demandojn. – La darrera classe van fer moltes preguntes.
  • Mi vizitas ŝin ĉiun monaton. – La visito cada mes.
  • Ŝi vidas Markon tri fojojn semajne. – Ella veu en Marc tres vegades a la setmana.

Quan indiquem repetició, també la podem expressar amb un compost acabat en -e en comptes d'acusatiu:

  • Hodiaŭ ŝi vidis Markon trifoje . – Avui ella ha vist en Marc tres vegades.
  • Mi vizitas ŝin ĉiumonate. – La visito cada mes.

Tuta

Aquest adjectiu no significa "cada" sinó "sencer". Funciona com qualsevol altre adjectiu i en el mateix ordre: article + adjectiu + substantiu.

  • Venis ĉiuj familioj. – Han vingut totes les famílies
  • Venis tutaj familioj. – Han vingut famílies senceres.
  • Vi legas ĉiun tagon. – Llegeixes cada dia / tots els dies.
  • Vi legas la tutan tagon. – Llegeixes tot el dia.

Farti

El verb farti significa "trobar-se (bé/malament...) o estar de salut". No es diu "Kiel vi estas?".

  • Kiel vi fartas? – Com estàs? / Com et trobes?
    • Mi fartas bone. – Estic bé.

Sufix -et-

Indica el diminutiu o un grau menor. A més d'arrels substantives i adjetives, també es pot aplicar a arrels verbals:

  • libreto – llibret
  • varmeta – calentó/ona, tebi/tèbia
  • rideti – somriure (de ridi, riure)

Com a arrel independent:

  • eta – petit/a

Sufix -eg-

Indica l'augmentatiu o un grau major. A més d'arrels substantives i adjetives, també es pot aplicar a arrels verbals:

  • ĉambrego – habitació enorme
  • varmega – abrusador, roent, ardent
  • belega – bellíssim/a
  • petegi – suplicar (de peti, demanar)
  • manĝegi – endrapar

Com a arrel independent:

  • ega – gros, enorme

Sufix -iĝ-

S'utilitza per a derivar verbs intransitius que indiquen un canvi d'estat.

Amb arrels adjectives

Fariĝi, o simplement iĝi, quan acompanya un adjectiu, es tradueix per 'fer-se', 'tornar-se', 'posar-se', 'quedar-se' o 'esdevenir':

  • fari trankvila – quedar-se tranquil/·la
  • fari bela – tornar-se bonic/a
  • fari varma – posar-se calent/a
  • fari riĉa – fer-se ric/a
  • fari ruĝa – posar-se vermell/a
  • fari maljuna – fer-se vell/a
  • fari plena – quedar ple/na

Tanmateix, és molt més comú de sufixar iĝi a l'arrel adjectiva i derivar-ne un verb. En aquests casos, la millor traducció al català és també un verb intransitiu derivat, si n'hi ha:

  • trankvili – tranquil·litzar-se, calmar-se
  • beli – embellir-se
  • varmi – escalfar-se
  • riĉi – enriquir-se
  • ruĝi – envermellir
  • maljuni – envellir
  • pleni – omplir-se, emplenar-se

Aquest sufix també s'aplica a adjectius derivats:

  • internaciiĝi – internacionalitzar-se (de internacia, internacional, i aquest de inter i nacio)

Amb arrels substantives

  • edzi – casar-se (de edzo, marit)
  • malamiki – enemistar-se (de malamiko, enemic)
  • doktori – doctorar-se (de doktoro)
  • tagi – fer-se de dia, clarejar (de tago)
  • nomi – anomenar-se, dir-se (de nomo)

Amb arrels verbals

1) Arrels transitives: Aquest sufix serveix per a intransitivitzar verbs, ja que és incompatible amb l'acusatiu.

  • kuiri – cuinar-se, coure's, fer-se
  • fini – acabar, acabar-se
  • komenci – començar
  • fermi – tancar-se
  • vidi – veure's, ser visible

Convé no confondre'l, però, amb la veu reflexiva:

  • La ŝtono lavas en la rivero. – La pedra es renta/mulla al riu.
  • Johano lavas sin. – En Joan es renta.

2) Arrels intransitives: Només podem aplicar aquest sufix a verbs intransitius quan indiquem el pas d'un estat a un altre.

  • stari – posar-se dret, alçar-se (de stari, estar dret)
  • sidi – asseure's (de sidi, seure, estar assegut)
  • bruli – cremar-se del tot (de bruli, cremar, estar cremant)

Com en català, cal anar amb compte a no intransitivitzar verbs que ja són intransitius: no faliĝi ("caure's") sinó fali ("caure"). També cal posar-hi atenció quan traduïm verbs que en català poden ser tant transitius com intransitius ("bullir", "començar", "canviar"). En general, per a utilitzar bé aquest sufix abans cal memoritzar si l'arrel és transitiva o no, és a dir, si porta objecte directe o no. En esperanto hi ha molt poques arrels verbals que puguin ser tan transitives com intransitives.