Conjugació

Futur: -OS

Hi ha un sol temps de futur tant si és pròxim com remot:

• Mi manĝos – menjaré
• Vi manĝos – menjaràs, menjareu, vostè menjarà, vostès menjaran
• Ni manĝos – menjarem
• Ŝi manĝos – (ella) menjarà
• Ili manĝos – ells/elles menjaran

Nombres

Els numerals cardinals es formen per composició de la manera següent:

• 1=unu, 2=du, 3=tri, 4=kvar, 5=kvin, 6=ses, 7=sep, 8=ok, 9=naŭ, 10=dek
• 11 = dek unu; 12 = dek du; 13 = dek tri; 14 = dek kvar
• 20 = dudek; 30 = tridek, 40 = kvardek
• 51 = kvindek unu; 62 = sesdek du; 73 = sepdek tri, 84 = okdek kvar
• 100 = cent; 200 = ducent; 300 = tricent
• 1.000 = mil; 2.000 = du mil
• 1.238 = mil ducent tridek ok; 153.837 = cent kvindek tri mil okcent tridek sep
• 1.000.000 = miliono

Sumar i restar

• 8 + 3 = 11 --- ok plus tri estas dek unu
• 15 - 6 = 9 --- dek kvin minus ses estas naŭ

Acusatiu de direcció

L'acusatiu no sols marca l'objecte directe; amb verbs intransitius, indica el punt terminal d'un moviment amb la idea de penetració, sobretot amb noms de ciutat o país:

• Ŝi venis Katalunion. – Ella ha vingut a Catalunya
• Mi iras Barcelonon. – Vaig a Barcelona
• Mi iras al Barcelono. – Vaig cap a Barcelona (en la direcció de Barcelona)

És més comú utilitzar l'acusatiu de direcció amb les preposicions en i sur (i alguna altra com sub "sota"); llavors s'estableix un contrast entre la presència i l'absència de -N:

• Mi estas en la domo. – Sóc a (la) casa.
• Mi paŝas en la domo. – Camino per dintre de la casa.
• Mi paŝas en la domon. – Camino cap a dintre de (la) casa, entro a (la) casa.

Altres exemples:

• La kato saltis sur la tablon. – El gat va saltar fins (a sobre de) la taula. (abans no hi era a sobre)

• La kato saltis sur la tablo. – El gat va saltar/saltava sobre de la taula. (ja estava a sobre abans)

• La birdo flugas en la korton. – L'ocell vola cap a dintre del pati. (hi entra)

• La birdo flugas en la korto. – L'ocell vola pel pati. (ja hi era)

L'adverbi interrogatiu de lloc també admet l'acusatiu de direcció, tot i que en català la traducció no canvia ("on"):

• Kien iras via frato? – On va el teu germà?
  • Li iras al la lernejo. – Va a l'escola.

També és el cas dels adverbis de lloc derivats de preposicions:

• Ni iris antaŭen – Hem anat endavant
• Ni iris malantaŭen – Hem anat endarrere

Kiam?

És un adverbi interrogatiu de temps i es tradueix per "quan":

• Kiam venos via patrino? – Quan vindrà ta mare?

A més, com l'equivalent català, també pot funcionar com a adverbi relatiu:

• Kiam mi revenis el la lernejo, mi volis ĝin denove legi. – Quan vaig tornar de l'escola, vaig voler rellegir-la.

Kiom?

És un quantificador interrogatiu i es tradueix per "quant", "quina quantitat":

• Kiom vi volas manĝi? – Quant en vols menjar?

Prefix re-

Indica repetició, vol dir "una altra vegada, de nou, tornar a":

• revidi – tornar a veure, veure de nou
• redoni – tornar, retornar (habitualment un objecte)
• remeti – tornar a posar/recol·locar (alguna cosa en el lloc on era)

Plu

Aquest adverbi indica continuïtat o durada i sovint es tradueix al català per un verb:

• Ili plu parolas. – Encara parlen / Continuen parlant / Segueixen parlant.
• Ili ne plu parolas. – Ja no parlen / Han parat de parlar / Han deixat de parlar.
• Ili ne plu volas paroli. – No volen parlar més.

Preposició el

S'utilitza, en comptes de de, amb aquests significats:

A) Moviment no sols d'allunyament, sinó també des de l'interior d'un lloc o cosa:

• Mi eliras el la lernejo. – Surto de l'escola.
• Li telefonis el Kanado. – Ha trucat des de Canadà.
• Vi prenis la monon el mia poŝo. – Has pres els diners de la meva butxaca.

B) Origen, procedència o estat anterior:

• El kie vi estas? – D'on ets?
• Ŝi tradukas la libron el la franca lingvo. – Ella tradueix el llibre del francès.
• Vi vidas, kio el tio fariĝis. – Ja veus què se n'ha fet, d'això.

C) Matèria primera:

• domo el papero – casa de paper
• kuko el ĉokolado – pastís de xocolata

D) Part o individu:

• unu el ili – un d'ells
• multaj el miaj amikoj – molts dels meus amics

Veu reflexiva

El pronom reflexiu si significa "a un mateix" i es refereix al subjecte de l'oració:

• Li lavas lin. – Ell el renta (a un altre home).
• Li lavas sin. – Ell es renta (a ell mateix).
• Ŝi rigardas ŝin. – Ella la mira (a una altra dona).
• Ŝi rigardas sin. – Ella es mira (a ella mateixa).
• Ili komprenas ilin. – Ells els entenen (a unes altres persones).
• Ili komprenas sin. – Ells s'entenen (a si mateixos, els uns als altres).

Pot aparèixer tant en acusatiu com amb preposicions:

• Petro kuiris kukon al si. – En Pere es va fer un pastís.

Si només s'utilitza en tercera persona (ell, ella, allò, ells, elles). En els altres casos, com en català, la veu reflexiva no fa servir cap pronom especial:

• Vi rigardas vin. – Et mires / Us mireu.

Frases condicionals

S'introdueixen amb la conjunció se:

• Se vi scias la veron, diru ĝin. – Si saps la veritat, digues-la.
• Mi ne povas lerni se mi ne komprenas. – No puc aprendre si no entenc.

Veu impersonal

El pronom oni es tradueix per "es" amb el sentit impersonal de "hom" o "la gent". Indica que el subjecte és general o no interessa.

• Oni manĝas. – Es menja, la gent menja, un menja...
• Oni laboras multe. – Es treballa molt.
• Oni parolas Esperanton. – Hom parla esperanto.